Si, dissabte passat (día 17), la nostra gosseta Fosca va morir, li faltaba una mica per a fer 12 anys, però no va poder arribar a complir-los. Era un gos trobat de petitet al carrer, desnutrida, la careta trista el seu cos era un zoo tot ple de parasits, la vam acollir i han estat 11 anys plens de carinyo y agraïment mutu. La casa i els nostres cors han quedat molt buits sense ella.
Fins aviat bonica.
Si, el pasado sábado (día 17), nuestra perrita Fosca murió, le faltaba poco para hacer 12 años, pero no pudo llegar a cumplirlos. La encontramos de pequeñita en la calle, desnutrida, la carita triste, su cuerpo era un zoo todo lleno de parasitos, la acogimos y han sido 11 años llenos de cariño y agradecimiento mutuo. La casa y nuestros corazones han quedado muy vacíos sin ella.
Hasta pronto preciosa.
Un dels seus racons preferits, a la fresca de l'hombra de la mimosa
5 comentaris:
Dolors, siento mucho que se haya muerto tu perrita. Les cogemos un cariño tremendo a estos fieles animales que nos dan todo su cariño y compañía. Un besote guapa
Ho sento molt, era molt maca i semble molt dolça. Jo el mes passat vaig perdre una de les meves 3 gates, però ja tenía + de 19 anys. Els animals s'estimen molt. Una abraçada.
Ho sento molt, Dolors. Perdre al gosset de la família és molt dur. Ja saps que la meva gosseta va morir fa poquet també i cada dissabte me'n recordo...
Una abraçada molt gran!
Sandra Mojón
Dolors, ho sento molt, se el que es sent. Es troben molt a faltar, els hi hagafes tant de carinyo ells t'estimen tant desinteressadament .
Una gran pérdida.
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada